Leh & Ladakh. El Tibet Indi i l’Himalaya

Última parada de la meva aventura per la India, i ha sigut una de les més impressionants i inesperades. Desde que vaig aterrar a Leh, i durant tota la setmana que i vaig estar, em va semblar haver-me transportat a un altre món, diferent a totes les indies diferents que he pogut anar descobrint. Leh, la capital, i Ladakh la regió, es troben al mig del Himalaya, fent frontera amb Xina i formant part de cachemir. El seu aïllament per les grans altituds (Leh està sobre els 3.500 metres i envoltat de muntanyes i passos fins als 6.000) n’han fet una zona segura.

Nomes arribar em vaig instal·lar a una petita guest house, ubicada al casc antic de Leh, amb un avi encantador, habitació amb vidrieres en dos de les parets i una terraseta per a mi sola amb vistes a la vall, les muntanyes, el casc antic i el castell. Els cels a Ladakh són intensament blaus i les nits increïblement estrellades.

Ladakh es una zona on el 80% de la població és budista. El petit tibet de la India. La gent és increïblement amable i no pares de trobar-te monjos budistes, temples, stupas, i banderes i rodes d’oracions tibetanes per tot arreu enmig de valls, muntanyes i poblets. Vaig visitar els monestirs de Shey, Thiksey (on vaig veure un dels budes daurats més impressionants i gran que he vist mai), Hemis, Stok i Alchi (un dels monestirs més antics i amb una energia i misticisme molt especial)

Desde Leh hi ha moltissimes excursions i trekkings per fer. Em vaig escapar un dia per veure el Pangonk lake, de 140 km de llarg (on una tercera part es troba a la India i les altres dos a la China), situat a 4.500 metres i on per arribar-hi cal creuar impressionants muntanyes i passos de fins a 5.360m (el tercer port transitable més alt del mon, , Chang La, els altres dos també estan a ladakh). Un cop allà, després de 5 hores en jeep per carreteres impossibles, bonys, neu i paisatges dramàtics, l’arribada al llac és increïble. El reflex de la llum del sol en les seves aigües arrenca del llac un intens color blau que contrasta amb les àrides i altes muntanyes que l’envolten.

I tampoc podia faltar el menjar tibetà, momos, thukpa (sopa amb noodles) i thentuk, increïbles.  En resum, setmana de descans, meditació, paisatges increïbles, bon menjar i havent tingut la sort d’haver conegut a gent molt maca.

I per acabar el blog, ja que ara mateix ja estic de cami a l’aerport per tornar cap a Barcelona …… julei! Una de les paraules més utilitzades en ladakhi, que significa hola, adéu, gracies, de res, i que no pares de dir en tot el dia! Això si, cal dir-lo amb un somriure i pendres el seu temps.

JUUUUULEI!

Leh & Ladakh. Indian Tibet and Himalayas

Last stop of my Indian adventures, and has became to be one of the most impressive and unexpected ones. Since I landed in Leh, and during the whole week I was there, I had the impression to have been transported into another world, different to all the different Indias I get to known during this last months. Leh, the capital, and Ladakh, the region, are in the middle of the Himalayas, bordering China and being part of the conflictive cachemir region. However, as it is completely isolated due its high altitudes (Leh is above 3.500m and is surrounded by mountains up to 6.000m) has remained as a safe area.

I settled myself on a small and lovely guest house in the middle of the historical and old neighbourhood of Leh. Run by a charming old men, I stayed in a big room where two of the walls where just windows and a small terrace just for me with amazing views to the valley, the mountains, the old city and the castle. Sky in Ladakh is intensively blue and the nights incredible starry.

In Ladkah, 80% of the population is buddhist. The small Indian Tibet. People is incredible nice and welcoming. On your way you don’t stop finding Buddhist monks, temples, stupas, buddhist flags and praying wheels among the villages, valleys and mountains. I visited the monasteries of Shey, Thiksey (where I have seen one of the higher and more impressive golden budas ever), Hemis, Stok and Alchi (one of the most ancient ones with a very special energy and mysticism)

From Leh there are many possibilities of trips and trekkings. I made one day trip to go to Pangonk lake, which is 140km long (with one third of it in India and the rest in China territory), placed at 4.500 meter high. To arrive there you need to cross impressive mountains and passes (among them the third highest pass on the world, Chang La up to 5.360m, ant the other two are also in ladakh). Once there, after 5 hours on a jeep with impossible roads, bumps, snow and dramatically beauty landscapes, the arrival at the lake is breathtaking. The sun light gets reflected on its waters showing and intense blue colour which contrast with the arid and high mountains around the lake.

And of course, Tibetan food could not also be missed: momos, thukpa (noodle soup) and thentuk are incredible. To make it short, week of relax, meditation, incredible mountains landscapes, good food and also meeting very nice travelers along the way.

And finally, to end with my blog, as now I am currently on my may to the airport to take a flight back to Barcelona …. One more word, Julei! One of the most used words in ladacki which means hello, bye bye, thank you and you are welcome, and that you do not get tired to say all the day! noticing only one thing, always has to be said with a smile and taking its time.

JUUUUULEI!

Leh & Ladakh. Fotos & Pictures

Nord de la India

Després de dos setmanes a Delhi; enllestint la presentació preliminar per a Teri del meu treball, fer un borrador dels casos d’estudi i discussió per al meu supervisor, canviar el meu bitllet de tornada a casa per un parell de setmanetes mes, i últims preparatius per els últims viatges; primer la Noe, després la Judith i finalment l’Oscar (m’ha encantat tenir-vos aquí i viatjar aquests dies junts!), varen arribar a Delhi. Per davant teníem 2 setmanes de vacances per descobrir el nord de la India. Objectiu: Rajasthan, Agra, Varanasi i Rishikesh. Hem visitat l’India més turística, amb els inconvenients que això comporta, però també espectacular amb colors i fortaleses del Rajasthan, tigres, Taj Mahal i palaus de l’antic imperi mongol i el misticisme del ganges, especialment a Varanasi i tambe a Rishikesh.

El segon repte ha estat superar la calor. Ara és estiu a la India. Fins a l’arribada dels monsons al juny, tot es converteix en un forn entre 40 i 45ºC. Solució: litres i litres d’aigua, fins arribar al punt de realment avorrir-la mentre al mateix temps necessitar-la desesperadament, i mocadors cobrint-nos casi tot el cos.

De nou viatjar per la India com locals no deixa de ser una aventura constant, aquest cop ens ha tocat punxar  i canviar roda en rikshaw de camí a les afores de Jodphur, compartir un bus privat de 7 hores amb tota la India i ser abandonats en mig de una carretera en ple embotellament dient-nos que aquesta era la nostra parada ( i probablement ho era),  pujar al tren a mitja nit i tenir el nostre compartiment ocupat per una família que no es volia despertar ni moure, per finalment descobrir que el nostre últim tren de tornada a delhi era de luxe i incloïa servei de càtering cada 2 hores!

Rajasthan

En mig de paisatges casi desertics i arids i fortaleses, Rajasthan sorprèn per el contrast del colors dels saris de les dones i turbants dels homes. Varem parar a Jodhpur, la ciutat blava, Pushkar, un petit i tranquil poblet enmig d’una vall amb un llac sagrat pel hinduisme, i finalment varem visitar el parc nacional de Ranthambore, on matinant per agafar un jeep a les 6 del mati varem tenir la sort de poder veure i seguir un tigre durant una bona estona.

Agra. Taj Mahal and Faterphur Siki

Agra i l’increïble Taj Mahal, del qual no et canses mai de mirar-lo. Nosaltres ho vam fer primer esmorzant desde la terrasseta del nostre hotel i despres amb la màgia de la posta de sol reflexada en les seves parets simètriques de marbre blanc. També varem escapar-nos a  Faterphur Siki, un antic palau del imperi mongol abandonat al cap de pocs anys per la bogeria d’un emperador en voler-lo construir on no hi havia aigua.

Varanassi

Varanasi, el ganges, la ciutat potser mes espiritual i sagrada de l’Índia, on la vida, la mort, devoció i activitats quotidianes es barregen i manifesten públicament a l’abast de qualsevol que es vulgui passejar pels seus ghats. A més, permet observar i veure gent de tot arreu i totes classes de la India que hi venen en peregrinació. Veure la sortida del sol navegant pel riu en una petita barca recorregent els ghats és una sensació increïble i inoblidable. A primera hora és quan els rituals del riu cobren la part mes mística i religiosa, banys purificadors, pregaries, cremacions, homes i dones rapant-se el cabell com a ofrenes …, per anar deixant pas a mesura que avança el dia a les activitats quoatidianes, banys lúdics, rentar la roba  i fins i tot classes de natació a les escales dels ghats.

Rishikesh

Ultima parada del viatge per agafar energia, aire pur i fresc i descansar. Rishikesh, situat al naixement del ganges, és també un centre de peregrinació per als hindus i la capital internacional del ioga. Varem passar dos dies increïbles a Lakshman Jhula, allotjats en un ashram amb accés al riu amb ghat i platgeta inclosa.

North India

After my arrival from the field work research, I stayed two weeks in Delhi working on my preliminary presentation for Teri, the case studies and discussion draft for my supervisor, I changed my flight back home for another couple of weeks more and finished the minimum logistics arrangements for my last travels in India. First Noe, then Judith and finally Oscar arrived at Delhi (thanks guys for coming! I loved having you here and traveling around with you sharing all the adventures we have had!). Objective: Rajasthan, Agra, Varanasi and Rishikesh. We have been traveling along the most tourist Indian regions, with the inconveniences that also entail, but also enjoyed of the amazing colors and forts of rajasthan in the middle of the deserts, tigers, the Taj Mahal, old mongol palaces and the mysticism of the ganges, specially in Varanasi and also in Risihkeish.

An additional challenge we have had to face has been to overcome the extreme temperatures that India has in summer, around 40 to 45ºC, which will continue till the end of june when the monsoons arrive and the rain starts.  Solution: liters and liters of water, till the point of getting bored of it at the same time that you still really need it, and shawls covering almost every part of our body.

Again, travel around India using local transport keeps being an adventure. This time we get exposed to a flat tire on our riskshaw on the way to Mandore from Jodhpur, had to share a 6 hour private bus with all India and being abandoned in the middle of the road in a traffic jam telling us that it was our stop (and probably it was), jump into a train with previous booking in the middle of the night and finding our compartment occupied by a whole family without any willing to wake up or moving, to finally discover that our last train back to delhi was a luxury train with catering service every two hours included!

Rajasthan

Rajasthan, in the middle of a deserted area surprises you with the contrast of its arid landscapes and forts with the colors of the saris of its women and the turbans of its men.  We stopped in Jodhpur, the blue city, Pushkar, a small and calm village placed in a lovely valley with a holy lake for the Hinduism to finally visit Ranthambore national park, where we went  on a early morning jeep safari where we were so lucky to see and follow for a long time a wild tiger.

Agra. Taj Mahal and Faterphur Siki

Angra and its incredible Taj Mahal. We never got tired to admire this incredible building; first from the terrace of our guest house while having a breakfast and later with the sunset light reflected on its symmetric white marble walls. We also stopped at Faterphur Siki, and old palace of the mongol empire abandoned shortly due to the madness of the emperor to willing to build it in a place with no water access.

Varanassi

Varanasi and the ganges, probably the most spiritual place in India where life, death, devotion and daily activities gets mixed together and are expressed publicly, reachable to be observed to anyone who wants to get lost walking along its ghats. Varanassi also allows you to observe and admire people from all over India and all the classes, who came here on pilgrimage.

Admiring the sunrise sailing with a small boat along the ghats is an incredible and unforgettable experience. Is during the sunrise when the rituals on the river achieve its most mystic and sacred side; purifying baths, prayers, cremation ceremonies, men and women shaving its hair as an offering, … to gradually let go pass to daily activities, recreational baths, whasing the cloths and also swimming lessons.

Rishikesh

Last stop of the trip looking for fresh air, rest and recharge our batteries.  Rishikesh, placed very closely where the Ganges has it source, is also a peregrine hindu center and the international capital for yoga. We spent in Lakshman Jula two incredible days hosted in a ashram with direct access to a small ghat and a small beach.

North India. Fotos & pictures

Rajastan

Jodhpur, la ciutat blava, the blue city

  

  

Pushkar

  

Ranthambore National Park

  

Agra: Taj Mahal and Fatehpur Sikri

  

  

Varanasi

  

  

Khajuraho i Orchha, perles enmig del no res

Un cop acabades totes les visites i entrevistes, i abans de tornar cap a Delhi, de nou parada en el cami. Aquest cop les parades han estat Khajuraho i Orchha, petits poblets perduts en mig del no res amb una arquitectura impressionant.

Khajuraho

Després de viatjar un dia i mig des de Indore, amb parada a Bhopal i nit a Jhansi per canviar de trens, vaig arribar a Khajuraho. Nomes baixar del tren, al ser una de les majors atraccions turístiques de la India per els impressionants temples i les seves escultures eròtiques, em vaig veure avassallada per gent local intentant portar-me a la ciutat, hotels, vendrem coses, …. uff!!! Un cop molt dur vigent d’haver estat 5 setmanes perdudes en zones rurals, on la única estrangera que podia veure era jo mateixa. I on fins i tot la gent dels projectes amb qui visitava els poblats em demanaven si no em faria res conèixer als seus amics que no havien mai vist ningú de fora!

Al final, i sense gaires més opcions que deixar-me portar per algun dels insistents caça turistes,  vaig acceptar la oferta de un grup de nois que fins i tot parlaven espanyol i que es pensaven que era una de les 3 espanyoles a qui estaven esperant i que no varen arribar. Em van oferir portar-me de franc a la ciutat, amb la condició d’anar a veure sense compromís un dels seus hotels. L’hotel recomanat per la guia tenia una de les millors habitacions que he estat durant aquestes ultimes 5 setmanes i al preu mes baix que he arribat a pagar (algo de bo te que tenir viatjar en temporada baixa amb 42ºC!), amb una terrassa a dalt amb vistes als temples, així que em vaig quedar allà mateix.

Kajuraho és nomes un petit poblet, però el destí va fer que fos la seu de la construcció de un gran complex de temples entre els anys 900 i 1000. I en part, per estar completament perduts, els posteriors conqueridors mai els van descobrir fins l’arribada dels britànics. Gràcies a això,  s’han conservat i no varen ser destruïts o censurats. Els temples, escampats per tota la ciutat i els afores, estan dedicats a diferents deus hindús i són al mateix temps representacions del Kamasutra en pedra i amb infinitat d’escultures eròtiques. Us deixaré perdre-us en els detalls amb algunes de les fotos.

Un dels nois q em va recollir es va proposar de portar-me amb moto per els temples de les afores i per els poblats. Dubtant primer, em vaig deixar portar. Puja a la moto va ser una de les millors opcions. Vaig anar per paratges increïbles, poblets inaccessibles, tranquil·litat i vistes de una posta de sol sobre un turo amb de tota la vall per davant.  A més, mentre anava amb el meu amic, ningú més m’atabalava volent vendrem res. Si no anava amb ell, realment comprovat, de nou “please madam, just look, buy this buy that , looking is free“

De Khajuraho a Orchha …. odisea

Com es poden tardar 9 hores per recórrer 180km? Aquí va la historia. Nomes em calia agafar un tren de 5 hores ….., però dels de veritat, local, parant-se a totes els estacions, on no es reserven el seients, i on tothom és benvingut a pujar, res d’aire condicionat, nomes un parell de simple ventiladors i fresc aire de fora que entra per les finestres a més de 40ºC. Arribant amb una hora de retràs, i retrassant-se encara 2 hores més durant el trajecte, el viatge va ser tota una experiència. Quantes persones poden caure en un compartiment dissenyat per 8 persones (quan en realitat haurien de ser per 6 perquè 8 ja van apretadets….)? doncs unes 14 ……..,  als seients enlloc de 4 t’apretes fins a cabre unes 5 o 6 persones, i a dalt, on haurien d’anar les maletes, sempre se ni poden posar 2 mes!  Increïble… divertit per un ratet… però 7 hores son tota una odisea! Això si, un constant de sensacions, canvi de passatgers a cada estació, i mirades de que carai fa aquesta aquí! Tambe vaig poder parlar amb alguns dels passatgers amb una mica d’angles, i també converses surrealistes amb hindi, gestos i somriures, combinats amb agobio de pressió i falta d’espai!

Al arribar a l’estació de Orchha, ja completament ambientada en el que es realment viatjar en tren a la india, vaig agafar un auto rickshaw compartit per recórrer els 6 km que em faltaven. De nou els números varen fer màgia… un rickshaw per 4 persones es va convertir de cop i volta en un de 12!!!!!!

Per acabar el dia, res millor que descobrir que en l’hotel on vaig dormir just es celebrava la festa de 25 anys casats de l’amo. L’habitació va incloure invitació al sopar i a la festa! Impressionant veure lo ve que  be passaven ballant!

Orchha

De nou m’esperava una ciutat encantadora, petita, sense casi turistes, on perdre’t per els seus carres és una delícia. Barreja de construccions locals, animals per tot arreu, gent local amb un ritme de tranquil·litat absoluta, peregrins, un castell, ruïnes de palaus i temples antics a cada cantonada i un riu sagrat amb un petit ghat.

Per acabar el dia, vaig decidir seguir passejant per els darreres del castell, fora del poble, amb la fidel companyia d’un encantador gos que va decidir tenir cura de mi durant tota la excursió i acompanyar-me. Camps, més ruïnes, el riu, alguns pagesos i nens jugant de tant en tant, i sobretot  silenci.